La Giralda de Nova York: una rèplica sevillana al cor de Manhattan

Quan pensem en la Giralda, la imatge que ens ve al cap és la de Sevilla i la seva imponent torre coronant la catedral. Tanmateix, poca gent sap que, a finals del segle XIX, Nova York va tenir la seva pròpia versió d’aquesta emblemàtica construcció andalusa. Era la torre del segon Madison Square Garden, un edifici que, durant anys, va portar al cel novaiorquès un tros de l’art i de la història de Sevilla.

A finals de la dècada de 1890, Nova York va veure néixer un edifici imponent: la segona seu del Madison Square Garden, inaugurada el 1890 en substitució d’un espai anterior, construït el 1879. El reconegut arquitecte Stanford White va guanyar el concurs per al seu disseny i va crear una construcció d’estil renaixentista destinada a acollir esdeveniments esportius, culturals i d’entreteniment, a més d’un amfiteatre amb capacitat per a unes 10.000 persones.

El més destacable de l’edifici era una torre d’aproximadament 93 metres d’altura, només superada en aquell moment pel New York World Building. Aquesta torre era una recreació de la Giralda de Sevilla, inspirada en l’antic minaret almohade del segle XII i adaptada amb elements cristians del segle XVI, com la famosa estàtua-veleta del Giraldillo.

En lloc de la tradicional figura sevillana, White va coronar la torre novaiorquesa amb una estàtua daurada de la deessa Diana, de més de 5,5 metres d’altura, creada per l’escultor Augustus Saint-Gaudens. Tot i el seu impacte visual, la figura va ser criticada perquè es considerava massa gran en proporció a la torre. Per aquest motiu, va ser substituïda per una versió més petita. L’original va acabar sent traslladada a l’Exposició Universal de Chicago de 1893.

El disseny va generar debat. Alguns el consideraven una còpia poc elegant de la Giralda sevillana, mentre que d’altres hi veien una atrevida fusió d’estils. White, tot i no haver viatjat mai a Espanya, es va basar en litografies i pintures, en un moment en què l’historicisme i el revivalisme arquitectònic estaven molt de moda.

L’èxit del model novaiorquès va ser tal que va inspirar nombroses rèpliques als Estats Units —més de vint— en ciutats com Chicago, San Francisco, Miami i Cleveland. Entre elles hi havia la Electric Tower de Buffalo i la torre del Ferry Building de San Francisco, que va resistir el devastador terratrèmol de 1906.

Tanmateix, el 1925 el Madison Square Garden i la seva famosa torre van ser demolits per donar pas a la nova seu del New York Life Insurance Building, després dels problemes financers relacionats amb les hipoteques. La famosa estàtua de Diana va acabar al Museu d’Art de Filadèlfia.

White no va arribar a veure desaparèixer la seva obra. Havia estat assassinat el 1906 en un escandalós crim passional. Malgrat això, la seva creació va deixar una empremta arquitectònica i cultural que encara perdura.

L’ús d’elements procedents de la història i de l’art espanyols en aquell edifici es va convertir en un exemple de l’anomenat "encantament per Espanya", una fascinació que va fer que formes i motius de l’arquitectura espanyola s’integressin en el paisatge urbà dels Estats Units.

La Giralda de Nova York ja no existeix, però durant unes dècades va ser un singular pont entre dues ciutats separades per l’Atlàntic. Una rèplica nascuda lluny de Sevilla que va demostrar fins a quin punt l’arquitectura pot viatjar, transformar-se i adquirir una nova vida en un altre lloc.

Font consultada:

The Objective, "La Giralda de Nueva York: muchas imitaciones", 16 de desembre de 2023.

Fotografies: Vista del Madison Square Garden original de Nova York, amb la torre inspirada en la Giralda de Sevilla. Fotografies de domini públic (c. 1900). Font: Library of Congress / Wikimedia Commons.