Els urinaris públics de l'antic París: higiene, arquitectura i revolució urbana

Al París del segle XIX, els carrers no només eren escenari de revolucions, sinó també d’olors insuportables. La manca de sanejament era tal que moltes persones feien les seves necessitats directament a la via pública, contribuint a crear un ambient insalubre.

Per afrontar aquest problema, el prefecte Rambuteau va impulsar una curiosa solució urbana: la instal·lació d’urinaris públics. Aquestes estructures cilíndriques, conegudes com a colonnes Rambuteau, estaven construïdes amb maçoneria i oferien una certa privacitat, ja que ocultaven el tors de l’usuari. La part visible des del carrer quedava oberta, mentre que la part posterior estava decorada amb detall.

Rambuteau va voler desvincular el seu cognom d’aquests dispositius i va proposar anomenar-los vespasiennes, en homenatge a l’emperador romà Vespasià, que havia gravat amb impostos l’orina recollida per a usos industrials. Des d’aleshores, aquest va ser el terme habitual en el món francòfon.

Amb la gran reforma urbana dirigida pel baró Haussmann, van arribar nous models de ferro colat, més funcionals, alguns amb fins a vuit places. Tot i que van contribuir a millorar la higiene de la ciutat, mai no es van construir urinaris públics per a dones, amb el pretext que ocuparien massa espai.

Durant la Segona Guerra Mundial, aquests urinaris es van convertir en punts de trobada secrets per a la Resistència francesa. En el seu moment de màxima expansió, durant la dècada de 1930, n’hi havia més de 1.200 a París.

A partir de la dècada de 1980, els antics urinaris van anar sent substituïts per cabines modernes, unisex i autonetegables, conegudes com a Sanisettes. Actualment, només en queda un exemple històric al boulevard Arago.

Les fotografies que acompanyen aquest article van ser realitzades per Charles Marville, fotògraf oficial de la ciutat durant la transformació haussmanniana. Les seves imatges constitueixen avui un valuós testimoni visual del París desaparegut.

Font consultada: "Pissoirs: The Vintage Public Urinals of Paris (1865–1875)", publicat a Rare Historical Photos.

Fotografies: Charles Marville, Bibliothèque Historique de la Ville de Paris.