Dins del gueto de Łódź: la càmera com a testimoni i resistència

Quan els nazis van ocupar Polònia el 1939, van imposar guetos a les principals ciutats per aïllar la població jueva. A Łódź, un dels més grans i de més llarga durada, hi va viure i treballar Henryk Ross, un fotògraf professional que va ser destinat al Departament d’Estadística del gueto. La seva tasca oficial consistia a fer retrats per als documents d’identitat i a registrar les fàbriques on els jueus eren explotats com a mà d’obra esclava per produir subministraments per a l’exèrcit alemany.

Tanmateix, Ross va utilitzar la seva càmera també com un instrument de memòria i denúncia. Arriscant la vida, va fotografiar en secret la cruesa quotidiana del gueto: la fam, les malalties i els assassinats. A través de portes entreobertes, esquerdes dels murs o amagant la càmera sota l’abric, va capturar escenes que mostraven tant la brutalitat del confinament com moments d’una humanitat inesperada.

Les seves imatges no només documenten el patiment. També mostren actes de resistència silenciosa: un casament, una obra de teatre, un concert. Cada somriure capturat era, en aquell context, un acte de desafiament davant la deshumanització sistemàtica.

Amb l’avanç soviètic el 1944 i la imminent liquidació del gueto, Ross temia per la seva vida. Va decidir aleshores preservar tot el que pogués: va enterrar més de 6.000 negatius en una caixa segellada amb quitrà, amb l’esperança que algun dia fossin trobats.

L’alliberament va arribar el 19 de gener de 1945. Dels més de 200.000 jueus que van passar pel gueto de Łódź, només 877 van sobreviure. Henryk Ross va ser un d’ells. Al març, va desenterrar el seu arxiu: la meitat dels negatius s’havien perdut a causa de la humitat, però el que en va quedar es va convertir en un testimoni de valor incalculable sobre l’horror i la capacitat de resistència.

Gràcies al seu coratge, avui podem mirar de cara un dels capítols més foscos del segle XX, no només a través de les xifres, sinó també dels rostres i els gestos quotidians de les persones que van resistir dins del confinament.

Text: Basat en un article d’Alex Q. Arbuckle publicat a Mashable (2017), amb fotografies de Henryk Ross pertanyents a l’Art Gallery of Ontario.