L’Havana: de vila colonial a joia del Carib

Tota ciutat important del món es construeix al llarg de diferents etapes històriques que en van marcant la identitat: des dels períodes d’auge i esplendor fins, en alguns casos, al declivi. Cada etapa deixa una empremta profunda en el caràcter i la personalitat de la ciutat. Quan hi afegim els aspectes socials, polítics i econòmics, així com les característiques geogràfiques pròpies de cada lloc, obtenim una visió més completa de l’ànima d’aquestes grans urbs.

La veritable grandesa d’una ciutat es pot mesurar per la seva influència regional i mundial, però potser la millor manera de percebre’n l’esplendor és recórrer els seus carrers i contemplar-ne l’arquitectura. Els edificis i els monuments són els qui ens parlen del pas del temps, del progrés i de les transformacions que han portat la modernitat i la tecnologia. Les grans capitals del món fa segles que es transformen, i la seva estructura urbana reflecteix l’evolució de la societat i, en certa manera, l’essència de la seva gent.

En aquest context, l’Havana destaca com un cas singular. La seva arquitectura és una finestra oberta a diferents moments històrics que han marcat profundament la nació cubana. Al segle XVI, amb el desenvolupament de les principals viles de l’illa, es va començar a consolidar l’arquitectura colonial, encara visible avui en nombroses ciutats a través de fortaleses i castells, especialment a la zona del Malecón de l’Havana.

L’Havana va ser una ciutat emmurallada, protegida per la seva situació estratègica davant les incursions de pirates i les activitats dels contrabandistes. L’arquitectura colonial hi incorporava influències morisques i àrabs. Més endavant, durant els segles XVII i XVIII, el barroc, especialment vinculat a l’arquitectura religiosa, va anar adquirint protagonisme a la capital.

Durant el segle XIX, Cuba va viure un període de gran prosperitat econòmica, impulsat per la producció de tabac, rom i sucre, així com per l’explotació de minerals, fusta i ramaderia. Aquest període de creixement també es va reflectir en el desenvolupament urbà de ciutats com l’Havana, on van començar a proliferar les grans mansions dels terratinents i hisendats, amb influències arquitectòniques europees, sostres alts i amplis jardins.

Al centre de la ciutat es van construir edificis i residències de dos o tres pisos, amb un estil eclèctic que incorporava les tendències arquitectòniques de l’època i reflectia la riquesa de les classes benestants.

Ja al segle XX, després de la independència, Cuba va entrar en un període d’inestabilitat política que va afavorir una creixent influència econòmica i cultural dels Estats Units. Aquesta influència també va quedar reflectida a l’Havana, on es van construir luxoses mansions i grans centres de poder que simbolitzaven la riquesa, els excessos i també la corrupció d’aquells anys.

La ciutat es va fer famosa per la seva intensa vida nocturna i pels jocs d’atzar. El luxe d’aquella època queda ben reflectit en les nombroses fotografies de l’Hotel Nacional de Cuba, on apareixen algunes de les grans estrelles de Hollywood que van visitar l’illa.

La Revolució de 1959 va canviar radicalment aquesta realitat. La construcció de grans edificis es va aturar i aquell món de luxe i ostentació va desaparèixer. Les edificacions de les dècades anteriors, però, han romàs com a testimonis d’un passat que encara forma part del paisatge urbà de l’Havana. Al mateix temps, alguns edificis construïts sota influència soviètica es van incorporar a l’arquitectura de la ciutat.

Durant els anys noranta es va autoritzar la construcció de nous hotels destinats al turisme internacional, entre els quals hi ha el Meliá Cohiba.

El centre històric de l’Havana va ser declarat Patrimoni Nacional el 1976 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1982. Des d’aleshores, s’hi han dut a terme diversos projectes de restauració amb l’objectiu de conservar un conjunt urbà d’un extraordinari valor històric i arquitectònic.

Avui, el contrast entre la magnificència del passat i la realitat del present dona a l’Havana un caràcter singular i, alhora, profundament evocador. Els seus carrers, els seus edificis i les seves places expliquen una història feta d’esplendor, transformacions, moments difícils i esperança.

I, malgrat el pas del temps, l’Havana continua vibrant gràcies als seus habitants, que mantenen viva l’essència d’una ciutat que mereix ser descoberta, recorreguda i admirada.

Text basat en diverses fonts d’història urbana i patrimoni arquitectònic sobre Cuba i l’Havana.

Les fotografies van ser preses aproximadament entre els anys 1890 i 1910. Imatges de domini públic, cedides per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (col·lecció Detroit Publishing Co.).