La història de l’Estàtua de la Llibertat: un regal que va creuar l’Atlàntic

Entre 1875 i 1886 es va gestar un dels símbols més reconeguts de la llibertat al món: l’Estàtua de la Llibertat. L’escultor francès Frédéric Auguste Bartholdi, inspirat per la fi de l’esclavitud als Estats Units i la victòria de la Unió a la Guerra Civil, va imaginar una estàtua colossal com a obsequi de França als Estats Units, en reconeixement a l’amistat entre les dues nacions.

Durant la seva visita al territori nord-americà, Bartholdi va escollir l’illa de Bedloe —avui coneguda com a Liberty Island— com el lloc perfecte per instal·lar-hi l’obra. Situada a l’entrada del port de Nova York, era visible per a tots els qui arribaven al país per mar.

El disseny representava Libertas, la deessa romana de la llibertat, amb una torxa alçada i una taula de la llei amb la data de la independència dels Estats Units. Tot i que inicialment havia considerat incloure-hi cadenes trencades a les mans com a símbol de la fi de l’esclavitud, finalment va optar per col·locar-les discretament als peus de l’estàtua, per temor que una representació tan directa generés polèmica.

El projecte es va anunciar el 1875 i es va finançar gràcies a campanyes liderades per Édouard René de Laboulaye a França. Per aconseguir suport, Bartholdi va exposar parts de l’estàtua —com el cap i el braç amb la torxa— en exposicions internacionals.

La construcció va començar a París el 1877. Per resoldre els reptes estructurals que plantejava una estàtua d’aquestes dimensions, Bartholdi va demanar ajuda a Gustave Eiffel, que va idear una estructura interna de ferro flexible que permetia al monument resistir el vent sense patir danys.

El 4 de juliol de 1884, França va presentar formalment l’estàtua als Estats Units. Tanmateix, a Nova York, el pedestal sobre el qual s’havia de col·locar avançava lentament per manca de recursos. Va ser aleshores quan l’editor Joseph Pulitzer va impulsar una campanya pública de donacions, publicant els noms dels contribuents al seu diari. En poc temps, es van recaptar més de 100.000 dòlars, en gran part gràcies a petites donacions de ciutadans corrents.

El 1885, l’estàtua va ser enviada des de França en peces cap a Nova York. Després d’acabar el pedestal l’abril de 1886, es va iniciar el muntatge. Malgrat els riscos que comportava ensamblar una estructura d’aquestes dimensions sense les mesures de seguretat actuals, no es van registrar morts durant la instal·lació.

Finalment, el 28 d’octubre de 1886, l’estàtua —el nom oficial de la qual és La llibertat il·luminant el món— va ser inaugurada amb una cerimònia multitudinària. El característic color verd de la seva superfície, resultat de l’oxidació del coure, no va aparèixer fins anys després, ja entrat el segle XX.

Font: Dades recopilades de recursos públics com el Statue of Liberty Museum i arxius històrics disponibles a la Biblioteca del Congrés.

Imatges: Totes les fotografies històriques utilitzades en aquesta entrada provenen dels arxius digitals de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress).