Odessa el 1890: esplendor cosmopolita a la vora del mar Negre

A finals del segle XIX, la ciutat d’Odessa era una de les joies urbanes de l’Imperi rus. Situada a la vora del mar Negre, era el port més important del sud de l’imperi, un formiguer comercial, cultural i ètnic que creixia ràpidament i mostrava una fesomia més europea que russa.

Fundada oficialment el 1794 per ordre de Caterina la Gran, la ciutat va ser dissenyada per convertir-se en un gran port estratègic després de la conquesta russa del territori que pertanyia a l’Imperi otomà. El veritable impulsor del projecte va ser el militar Josep de Ribas, un almirall al servei de Rússia, nascut a Nàpols en el si d’una família catalana.

Després de conquerir la fortalesa otomana de Khadjibey, va proposar establir-hi una ciutat portuària moderna. A ell es deuen els primers traçats urbans i la planificació del port. En honor seu, el carrer principal de la ciutat porta el nom de Deribasovskaya.

El 1890, Odessa ja tenia uns 300.000 habitants, fet que la convertia en la quarta ciutat més poblada de l’Imperi rus, després de Sant Petersburg, Moscou i Varsòvia. Aquesta última es trobava aleshores sota domini rus des del Congrés de Viena de 1815, quan va passar a formar part de l’anomenat Regne del Congrés, un estat polonès controlat pel tsar.

Era una ciutat cosmopolita i diversa, habitada per russos, ucraïnesos, jueus, grecs, armenis, italians, alemanys i francesos. La seva riquesa i dinamisme atreien comerciants, intel·lectuals i artistes d’arreu del món.

La ciutat era també un centre cultural de primer ordre. Comptava amb una universitat, biblioteques, editorials i una premsa activa en diversos idiomes. El Teatre d’Òpera i Ballet, reobert el 1887 després d’un incendi, era un dels més prestigiosos de l’imperi.

Un dels aspectes més singulars d’Odessa era la seva important comunitat jueva, una de les més grans de l’Europa oriental. Tot i que tenia un paper clau en l’economia i la cultura locals, també va ser víctima de tensions i pogroms, com els tristament cèlebres disturbis de 1905.

L’arquitectura d’Odessa combinava estils clàssics, italians i francesos, amb grans bulevards, escalinates monumentals —com la famosa Escalinata Potemkin— i places elegants. Tot plegat li donava una imatge oberta i moderna, molt diferent de la de les ciutats de l’interior de l’imperi.

Odessa el 1890 era, en resum, una ciutat vibrant, contradictòria i fascinant: europea i russa alhora, liberal i conservadora, comercial i artística, amb una història jove però ja profunda. El seu llegat continua viu en el seu traçat urbà i en la memòria de les moltes cultures que la van habitar.

Font: Text elaborat a partir de fonts històriques i enciclopèdies: Wikipedia, Enciclopèdia Brockhaus i Efron i Odessa: A History, de Patricia Herlihy.

Imatges: Odessa 1890. Library of Congress (Biblioteca del Congrés dels Estats Units).