París sota amenaça: creativitat i resistència durant els bombardejos de 1918

Quan la Primera Guerra Mundial va portar la lluita fins a les portes de París, la ciutat es va veure obligada a preparar-se per a una situació que mai abans no havia viscut: els atacs aeris. Després de l’aparició dels zepelins, els avions i, més tard, del temible "Canó de París", els habitants van començar a prendre mesures per protegir-se.

Els monuments històrics van ser envoltats amb sacs de sorra, es van desmuntar els vitralls de les esglésies i les obres d’art van ser amagades en llocs segurs. Però als carrers, els petits comerciants que no tenien accés als recursos del govern van optar per solucions més modestes: reforçar els aparadors amb cintes adhesives col·locades en forma de reixa. Tot i que aquesta mesura tenia poca eficàcia real contra les ones expansives, oferia una cosa igualment valuosa en temps d’incertesa: la sensació d’estar fent alguna cosa per resistir.

Aquest gest, sovint improvisat, va donar lloc fins i tot a expressions de creativitat, amb aparadors decorats amb formes i patrons complexos. Avui, les imatges d’aquella època —conservades per la Bibliothèque nationale de France— ens mostren una ciutat que, davant del terror, va respondre amb enginy i dignitat.

Text: Inspirat en el treball de Davide Lovison.

Imatges històriques de 1918: preses dels arxius de la Bibliothèque nationale de France.