 |
| Puerta de Hierro de Madrid en el seu emplaçament original. Hauser y Menet. Archivo Regional de la Comunidad de Madrid. |
De vegades, una novel·la serveix com a punt de partida per descobrir una història que va existir molt abans que algú decidís convertir-la en literatura.
Això és el que passa amb Francisco Barranco, protagonista de "El cerrajero del rey", la novel·la històrica de María José Rubio. Després de llegir-la, em va quedar la curiositat de saber qui havia estat realment aquell home que havia treballat per a la cort i què en podíem conèixer avui.
La documentació conservada permet seguir, encara que de manera fragmentària, el rastre d’aquest artesà que va arribar a ser "cerrajero de Cámara" i que va participar en algunes de les grans obres de reixeria de l’època de Ferran VI.
Francisco Barranco, un artesà al servei de la Corona
Francisco Barranco era natural de Morata de Tajuña. El seu nom apareix en documentació relacionada amb el Madrid del segle XVIII i, cap al 1751, el Catastro de Ensenada l’identifica com a veí de Madrid.
Però la seva relació amb Morata no va desaparèixer. Al Catastro també hi figura com a propietari d’una casa i de terres a la localitat, fet que permet conèixer una mica millor la posició que havia assolit després d’establir-se professionalment a Madrid.
Barranco va morir el 1759 i, aleshores, havia aconseguit una posició que no estava a l’abast de qualsevol artesà: treballar com a serraller de Cámara al servei de la Casa Reial.
La seva trajectòria resulta especialment interessant perquè demostra fins a quin punt alguns oficis artesanals podien adquirir importància dins de la cort borbònica.
El ferro que encara podem contemplar
El nom de Francisco Barranco està relacionat amb algunes obres de reixeria que encara formen part del patrimoni històric madrileny i dels Reales Sitios.
Una de les més conegudes és la Puerta de Hierro de Madrid.
La construcció d’aquesta porta monumental va començar el 1751, durant el regnat de Ferran VI, com a part del tancament del Real Sitio de El Pardo. La reixeria va ser realitzada per Francisco Barranco i l’obra es va acabar el 1755.
La porta no era simplement un element decoratiu. Formava part del sistema d’accés al vedat reial de "El Pardo" i constituïa una entrada monumental al recinte.
Amb el pas del temps, el paisatge que l’envoltava va canviar completament. La Puerta de Hierro va perdre la seva funció original i, al segle XX, va quedar aïllada com a monument. El 1991 va ser traslladada del seu emplaçament per facilitar l’ampliació de la carretera A-6.
Avui continua sent un dels testimonis més visibles del treball d’aquells artesans que van posar el seu ofici al servei de l’arquitectura de la cort.
Francisco Barranco a Aranjuez
També trobem el seu nom relacionat amb les obres del Real Sitio de Aranjuez.
Durant les transformacions que es van dur a terme al conjunt palatí en temps de Felip V i Ferran VI, l’artista italià Santiago Bonavía va tenir un paper destacat.
Barranco va participar en diversos treballs de serralleria i reixeria relacionats amb aquests projectes. Entre aquests destaca la reixeria de l’escala del Palau Reial d’Aranjuez i altres obres realitzades als jardins.
La documentació sobre les obres d’Aranjuez recull també una porta de reixeria dissenyada per Santiago Bonavía i realitzada per Francisco Barranco, descrit com a cerrajero de Cámara.
D’aquesta manera, el seu treball va quedar integrat en alguns dels espais més representatius de l’arquitectura cortesana del segle XVIII.
Qui era José de Flores?
Al costat de Francisco Barranco apareix un altre nom relacionat amb la història que explica la novel·la: José de Flores.
La pròpia autora de "El cerrajero del rey" va explicar que havia trobat aquests personatges mentre investigava el gremi de cerrajeros de Madrid.
José de Flores apareix, per tant, com una figura vinculada al món de la serralleria de la cort de l’època.
Ara bé, aquí convé distingir entre allò que sabem per la documentació i allò que forma part de la reconstrucció literària. La novel·la desenvolupa àmpliament la relació entre mestre i deixeble, mentre que la informació històrica que ens ha arribat és molt més fragmentària.
Precisament per això resulta tan interessant investigar aquests personatges: entre els documents conservats i la imaginació de la novel·la queda un espai que no sempre podem omplir amb certesa.
Una professió imprescindible a la cort
Avui pensem en un serraller principalment com el professional que fabrica o repara panys.
A la cort del segle XVIII, però, l’ofici tenia una dimensió molt més àmplia.
Els serrallers reials intervenien en panys, portes, reixes i altres elements metàl·lics necessaris per als palaus i els Reales Sitios. El seu treball requeria coneixements tècnics i una gran especialització.
A més, els serrallers de la Casa Reial estaven vinculats a un àmbit especialment sensible: les portes i els accessos dels espais on vivien els monarques.
La mateixa història de l’ofici ens ajuda a entendre la seva importància. Quan els reis es desplaçaven, els serrallers reials podien avançar-se a la comitiva per preparar els panys dels llocs on s’havien d’allotjar.
L’ofici del ferro, per tant, estava molt més a prop del cor de la cort del que podríem imaginar.
Una història que encara podem tocar
Potser el més fascinant d’aquesta història és que no ens hem de limitar a imaginar aquell món.
Podem apropar-nos-hi a través dels documents, però també a través de les obres que encara es conserven.
La Puerta de Hierro de Madrid, les reixeries d’Aranjuez i altres elements conservats als Reales Sitios ens permeten contemplar directament el resultat del treball d’aquells artesans.
Francisco Barranco va morir el 1759, però una part del seu treball va romandre.
I quan avui contemplem una d’aquelles reixes, una porta o una barana de ferro forjat, podem recordar que darrere de cadascuna hi havia un artesà, un taller, eines, hores de feina i una habilitat que permetia transformar el ferro en alguna cosa molt més que un simple element funcional.
De la novel·la a la història
La història de Francisco Barranco demostra una vegada més que els llibres poden obrir portes cap al passat.
En aquest cas, una novel·la històrica em va portar a buscar el personatge que existia darrere de les seves pàgines. I la investigació em va conduir fins a documents, edificis i obres que encara avui podem contemplar.
Potser aquesta és una de les coses més boniques d’investigar el passat: descobrir que, de vegades, una història inventada ens condueix fins a una història real.
I que algunes d’aquestes històries continuen allà, amagades a plena vista, en una porta de ferro, en una barana o en una antiga obra de la cort.
Fonts i per saber-ne més:
- Ayuntamiento de Madrid, informació sobre la Puerta de Hierro i la seva construcció.
- Universidad Politécnica de Madrid, documentació sobre el Real Sitio de Aranjuez i les seves obres de reixeria.
- Catastro de Ensenada, documentació relativa a Francisco Barranco.
- Documentació històrica sobre Francisco Barranco i la seva activitat com a cerrajero de Cámara.
- Entrevistes i ressenyes sobre El cerrajero del rey i la investigació de María José Rubio sobre el gremi de cerrajeros de Madrid.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada