La història i l’encant de la pasta: del luxe a la taula de tothom

La pasta, icona indiscutible de la gastronomia italiana, té les primeres mencions documentades a Sicília durant el segle XII. Segons els historiadors, la seva arribada es deu als invasors àrabs, que hi van introduir un plat sec semblant als fideus. En aquella època, s’elaborava principalment amb blat dur i es barrejava amb aigua o ous. Curiosament, durant molts segles va ser un menjar exclusiu de les classes benestants.

No va ser fins al segle XVIII, amb l’auge de la producció industrial, que la pasta es va convertir en un aliment accessible i econòmic per a la població en general. Gràcies a la seva versatilitat, la massa, suau i mal·leable, es pot transformar en una infinitat de formes: des dels clàssics espaguetis i les làmines de lasanya fins a llaços, petxines, rodes i fins i tot figures curioses com ara bicicletes.

El gran salt internacional de la pasta va arribar a principis del segle XX, amb la migració massiva d’italians als Estats Units. Allà, la seva popularitat va créixer fins a convertir-se en un símbol culinari d’Itàlia arreu del món.

Tot i així, en moltes regions fora d’Itàlia la seva elaboració continuava sent un misteri. Un exemple famós va tenir lloc l’1 d’abril de 1957, quan la BBC va emetre un enginyós reportatge sobre el «arbre dels espaguetis». Les imatges mostraven famílies italianes i suïsses collint llargues tires d’espagueti com si fossin fruites. La broma va ser tan convincent que molts espectadors van trucar per preguntar com podien cultivar els seus propis espaguetis.

Avui, les imatges històriques de les fàbriques del segle XX ens permeten veure el procés real: pastar, donar forma, tallar i assecar la pasta abans que arribi als nostres plats. Un recorregut artesanal que, malgrat la modernització, continua formant part de l’encant d’aquest aliment universal.

Font del text i de les imatges: Adaptat de Mashable.