La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna: un viatge per salvar vides

Constrenyits per la petició des d'Amèrica, l'expedició es va preparar en un temps rècord de només set mesos malgrat que les decisions van ser moltes: la ruta, el personal, el pressupost, el carregament necessari, i fins i tot el mètode per transportar la vacuna en un viatge tan llarg, tediós i perillós. A la imatge, la corbeta María Pita salpant del port de La Corunya (1803). Gravat de Francisco Pérez (BNE)

A començaments del segle XIX, la verola era una de les malalties més temudes del món. Provocava centenars de milers de morts cada any i deixava molts dels supervivents amb cicatrius permanents al rostre i seqüeles per a tota la vida.

En aquell escenari, la monarquia espanyola va impulsar una de les empreses sanitàries més extraordinàries de la història: la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, coneguda també com a Expedició Balmis.

La missió va començar el 1803 i, encara que Balmis va tornar a la península el 1806, una de les seves branques va continuar actuant a Amèrica del Sud fins al 1810. El seu objectiu era portar la vacuna contra la verola als territoris americans i asiàtics de la monarquia espanyola i establir-hi una estructura que permetés continuar vacunant després de la seva partida.

L’origen de la vacuna

El 1796, el metge anglès Edward Jenner va demostrar que la inoculació de material procedent de la verola bovina podia protegir contra la verola humana. El descobriment va obrir una nova etapa en la lluita contra una malaltia que durant segles havia causat autèntiques epidèmies.

La notícia va arribar a Espanya i va despertar l’interès de les autoritats. El rei Carles IV, que havia patit personalment la tragèdia de la verola dins la seva família, va donar suport a la iniciativa.

El metge Francisco Javier de Balmis, metge de cambra del rei, va proposar organitzar una expedició per portar la vacuna als territoris d’ultramar. El projecte plantejava, però, un problema enorme: com conservar la vacuna durant un viatge marítim que podia durar setmanes o mesos?

La solució va ser extraordinàriament innovadora per a l’època: transportar-la viva mitjançant persones vacunades successivament.

Vint-i-dos nens, els portadors de la vacuna

Per mantenir la vacuna activa durant la travessia es van utilitzar 22 nens, que van ser vacunats successivament perquè la limfa de la vacuna pogués passar d’un braç a l’altre.

Cada cert nombre de dies s’inoculava un nou nen amb material procedent del nen vacunat anteriorment. D’aquesta manera, la vacuna podia conservar-se activa durant el llarg viatge.

Els nens procedien de cases d’expòsits i orfenats i viatjaven sota la responsabilitat d’Isabel Zendal, que tenia cura d’ells durant la travessia i posteriorment durant part de l’expedició. Entre aquests nens hi havia el seu propi fill, Benito Vélez.

Els seus noms han quedat parcialment documentats, però durant molt de temps aquests nens van romandre gairebé invisibles en els relats tradicionals de l’expedició. Sense ells, però, el sistema de transmissió de la vacuna no hauria estat possible.

La sortida de la María Pita

El 30 de novembre de 1803, la corbeta María Pita va sortir del port de la Corunya.

A bord hi viatjaven Balmis, José Salvany, altres professionals sanitaris, Isabel Zendal i els 22 nens que havien de mantenir activa la vacuna durant la travessia.

La primera escala va ser a les illes Canàries. Posteriorment, l'expedició va arribar a Puerto Rico i, finalment, a Veneçuela, on va començar una nova etapa de la missió.

Una expedició que es va dividir en dues

Quan la missió va arribar a territori veneçolà, es va dividir en dos grups per poder ampliar el territori cobert.

Francisco Javier de Balmis va dirigir el grup que es va encaminar cap a Nova Espanya i, posteriorment, cap a les Filipines.

José Salvany va assumir la direcció de la branca que es dirigiria cap a Amèrica del Sud.

La ruta de Salvany va ser especialment dura. Va recórrer territoris de l'actual Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia, en molts casos travessant muntanyes, rius i zones de difícil accés. La seva salut, que ja era delicada, es va anar deteriorant progressivament.

Mentrestant, Balmis va continuar cap a Mèxic i, des d'Acapulco, va emprendre el viatge cap a les Filipines.

En el trajecte de tornada va portar també la vacuna a Macao i Canton, a la Xina, i posteriorment a l'illa de Santa Helena.

Molt més que transportar una vacuna

L'expedició no consistia simplement a portar la vacuna d'un lloc a un altre.

Allà on arribaven, els expedicionaris intentaven formar els professionals locals, crear juntes de vacunació i explicar com conservar i reproduir la vacuna perquè pogués continuar administrant-se quan ells ja haguessin marxat.

També es van distribuir instruccions i material relacionat amb la vacunació. Balmis mateix va traduir al castellà el tractat de Jacques-Louis Moreau de la Sarthe sobre la vacuna contra la verola i en va deixar exemplars als llocs on arribava l'expedició.

Aquesta voluntat de crear una xarxa permanent de vacunació és una de les característiques que converteixen l'expedició en una iniciativa extraordinària per al seu temps.

Francisco Javier de Balmis

Francisco Javier de Balmis va néixer a Alacant el 1753. Era metge militar i havia desenvolupat part de la seva carrera en territoris d'ultramar.

Quan va conèixer el descobriment de Jenner, va comprendre les possibilitats que oferia per combatre la verola i va defensar davant Carles IV la necessitat de portar la vacuna als territoris americans i asiàtics de la monarquia.

Com a director de l'expedició, va organitzar una empresa d'una complexitat enorme per a l'època: va coordinar personal sanitari, transports, subministraments i el sistema de conservació de la vacuna.

Després d'arribar a les Filipines, va continuar el seu viatge cap a Macao i Canton abans de tornar a Espanya el 1806.

Va morir a Madrid el 1819.

José Salvany

José Salvany i Lleopart, nascut a Barcelona el 1774, va ser el segon responsable de l'expedició i va dirigir la branca que va recórrer gran part d'Amèrica del Sud.

La seva ruta va ser especialment difícil. Va travessar la serralada dels Andes i va recórrer territoris de l'actual Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia, portant la vacuna a poblacions molt allunyades dels principals centres urbans.

La seva salut es va deteriorar greument durant el viatge, però va continuar treballant.

Finalment, va morir a Cochabamba el 21 de juliol de 1810, als 34 anys. La seva mort va posar fi a la vida d'un dels protagonistes més sacrificats de l'expedició.

Isabel Zendal: la dona que va tenir cura dels nens

Entre tots els protagonistes de l'expedició, Isabel Zendal ocupa un lloc molt especial.

Nascuda a Galícia el 1773, era rectora de la Casa d'Expòsits de la Corunya quan es va incorporar a l'expedició.

La seva responsabilitat era tenir cura dels 22 nens que transportaven la vacuna. Durant la travessia havia d'ocupar-se de la seva alimentació, higiene, salut i benestar, però la seva tasca no va acabar quan el vaixell va arribar a Amèrica.

Isabel va continuar vinculada a l'expedició durant el recorregut per Amèrica i fins a Nova Espanya.

Posteriorment va romandre a Mèxic.

Entre els nens que cuidava hi havia el seu propi fill, Benito Vélez.

La documentació històrica la identifica com a infermera i rectora, i el Ministeri de Cultura destaca que va ser l'única dona que va participar en l'expedició en qualitat d'infermera i rectora. La seva figura ha estat reivindicada en les darreres dècades com una de les grans protagonistes de la història de la vacunació.

Els nens que van fer possible la missió

Avui és fàcil parlar de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna com una gran aventura científica, però darrere d'aquesta empresa hi havia també 22 nens que van haver de suportar una travessia marítima i unes condicions molt diferents de les que coneixien.

La seva funció era essencial: permetre que la vacuna es mantingués activa durant el viatge mitjançant la transmissió successiva d'un nen a un altre.

La seva participació planteja també preguntes sobre la situació dels infants orfes i expòsits a començaments del segle XIX. La documentació conservada permet conèixer alguns dels seus noms, però el seu destí posterior no sempre és conegut amb certesa.

Un llegat que va anar molt més enllà del viatge

La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna va ser molt més que un viatge marítim.

Va combinar ciència, medicina, organització i cooperació per intentar portar una eina de prevenció a territoris separats per milers de quilòmetres.

La documentació conservada als arxius espanyols mostra la dimensió de l'empresa. El 2023, la col·lecció documental relacionada amb l'Expedició Balmis va ser inscrita en el programa Memòria del Món de la UNESCO, com a reconeixement del seu valor històric i científic.

La missió també va demostrar que descobrir una vacuna era només el primer pas. Calia transportar-la, conservar-la, administrar-la, formar professionals i crear sistemes que en garantissin la continuïtat.

Per això, més de dos segles després, la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna continua sent recordada com una de les grans empreses sanitàries de la història.

Una història en què els noms de Balmis, Salvany i Isabel Zendal són imprescindibles, però en què també cal recordar aquells 22 nens anònims que, braç a braç, van ajudar a portar la vacuna més enllà dels oceans.

I una novel·la va recuperar aquesta història

La història d'aquesta expedició ha estat recreada literàriament a la novel·la A flor de piel, de Javier Moro, publicada el 2015. El llibre recupera la figura d'Isabel Zendal i els protagonistes d'aquella extraordinària expedició, convertint aquesta gesta mèdica en una història de viatges, sacrifici i superació.

Pots llegir l'article sobre el llibre a Llegint i descobrint: «A flor de pell: una aventura real que va portar la vacuna arreu del món».

Fonts consultades:

- Ministeri de Cultura d'Espanya – PARES (Portal de Archivos Españoles): documentació sobre la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, Francisco Javier de Balmis, José Salvany i Isabel Zendal.

- Ministeri de Cultura d'Espanya – Arxius Estatals: informació sobre l'Expedició Balmis i la seva inscripció al programa Memòria del Món de la UNESCO.

- Archivo General de Indias: documentació històrica relacionada amb l'expedició i els nens vacunífers.

- UNESCO – Memòria del Món: documentació de l'Expedició Balmis.

- Asensi Botet, Francesc. «La real expedición filantrópica de la vacuna (Xavier de Balmis/Josep Salvany): 1803-1806». Revista Chilena de Infectología, 2009.

- A flor de piel, Javier Moro, Seix Barral, 2015.

Balmis necessitava que algú atengués els nens al vaixell. Aquesta persona es va materialitzar a la rectora de la inclusa de l'Hospital de la Caritat de La Corunya: Isabel Zendal. La seva figura va ser decisiva en la travessia i va arribar a entossudir la seva salut en la cura dia i nit dels nens. Dibuix al llapis d'Isabel Zendal del pintor alacantí Ramón Palmeral.