A la matinada del 13 d’agost de 1961, Berlín es va despertar dividida. Sota les ordres de la RDA i amb el suport de Moscou, centenars de soldats i obrers van començar a desplegar tanques de filferro espinós i blocs de formigó lleuger al llarg de més de 140 quilòmetres. Aquella improvisada muralla pretenia frenar la fugida massiva de ciutadans de l’Est cap a l’Oest.
Menys d’un any després, el juny de 1962, es va construir una segona barrera, paral·lela a la primera i situada uns 100 metres cap a l’interior del sector oriental. Entre totes dues es va crear un espai buit, sense obstacles visuals, il·luminat i patrullat: la temuda Franja de la Mort.
Amb el pas dels anys, el primitiu filferro va ser substituït per successives versions més sòlides. Entre 1975 i 1976 es va instal·lar l’última i més coneguda: la «Grenzmauer 75», formada per unes 45.000 lloses de formigó armat de 3,6 metres d’alt i 1,5 metres d’ample, coronades per un tub llis per dificultar-ne l’agafada. La línia defensiva incloïa rases antivehicles, tanques addicionals, sistemes d’alarma i més de 300 torres de vigilància.
En punts estratègics, algunes seccions van ser debilitades deliberadament perquè, en cas de conflicte, els vehicles blindats soviètics les poguessin travessar ràpidament.
La caiguda del Mur, el 9 de novembre de 1989, va posar fi a gairebé tres dècades de separació física i simbòlica al cor d’Europa.
- Stiftung Berliner Mauer
- Wikipedia – Berlin Wall
- Exhibits – Cornell University Library
- Al Jazeera – The Berlin Wall timeline
- Wikipedia – Berlin Wall
- Exhibits – Cornell University Library
- Al Jazeera – The Berlin Wall timeline
Fotos: Retronaut.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada