.jpg) |
| Any: 1780. Gravat: Johann Friedrich Probst, a partir de Friedrich Bernhard Werner. Wien Museum. |
Com era Viena a finals del segle XVIII?
Abans de la fotografia, les ciutats també podien quedar retratades amb una precisió extraordinària. Carrers, places, esglésies, jardins, carruatges i habitants van ser representats en les estampes que l’editorial Artaria va publicar a partir de 1779.
Entre les millors fonts gràfiques per conèixer aquella Viena hi ha la col·lecció «Sammlung von Aussichten der Residenzstadt Wien», conservada actualment al Wien Museum. La sèrie està formada per 57 estampes acolorides, realitzades principalment per Carl Schütz, Johann Andreas Ziegler i Laurenz Janscha.
Aquestes imatges ens permeten viatjar més de dos segles enrere i descobrir una Viena que encara no era la gran metròpoli que arribaria a ser durant el segle XIX.
Una panoràmica de Viena des del Belvedere
Comencem el nostre recorregut amb una de les vistes més espectaculars de la col·lecció.
L’any 1784, Carl Schütz va realitzar una gran panoràmica titulada Haupt Ansicht der Residenzstadt Wien, und des größten Theils ihrer Vorstädte, von Belvedere anzusehen, és a dir, una vista de la ciutat de Viena i de gran part dels seus suburbis contemplada des del Belvedere.
La posició elevada permet abastar una extensió enorme de la ciutat i els seus voltants. No es tracta només de representar alguns edificis importants: Schütz ofereix una autèntica visió de conjunt de Viena.
L’estampa ens ajuda a comprendre que la ciutat estava formada per un nucli històric envoltat de nombrosos suburbis i amplis espais que encara es mantenien oberts.
 |
Carl Schütz, 1784. Wien Museum, Inv. 64306. |
El Prater i la ciutat
La nostra segona parada ens porta al Prater, un dels grans espais oberts de Viena.
L’estampa Aussicht vom Prater gegen die Stadt, realitzada per Johann Andreas Ziegler el 1781, mostra el Prater mirant cap a la ciutat.
La imatge és especialment interessant perquè permet observar la relació entre el gran espai verd i el perfil urbà de Viena. A la llunyania apareix la silueta de la ciutat, mentre que el primer pla està ocupat pel paisatge i per les persones que gaudeixen de l’entorn.
Entre els edificis que es poden reconèixer destaca la silueta de la catedral de Sant Esteve.
L’obra és un gravat acolorit i pertany al primer estat de l’estampa.
 |
Johann Andreas Ziegler, 1781. Wien Museum, Inv. 18996. |
La plaça i l’església de Sant Pere
Deixem enrere els espais oberts i entrem al cor de la ciutat.
L’any 1779, Carl Schütz va realitzar una vista de la plaça i de l’església de Sant Pere, titulada Ansicht des Platzes u. der Kirche von St. Peter.
Aquí l’escala canvia completament. Ja no contemplem Viena des de lluny, sinó que ens trobem dins d’un dels seus espais urbans.
La imatge permet observar l’església, els edificis que envolten la plaça i, sobretot, la vida quotidiana dels seus habitants.
Els personatges que apareixen en l’escena són tan interessants com la mateixa arquitectura. La seva manera de vestir, la circulació pels carrers i la presència de carruatges ens acosten a la vida vienesa de finals del segle XVIII.
 |
Carl Schütz, 1779.Wien Museum, Inv. 18987. |
El Graben cap al Kohlmarkt
Una altra imatge ens porta a una de les zones més conegudes de la Viena històrica: el Graben.
Carl Schütz va representar l’any 1782 la vista titulada Ansicht vom Graben gegen den Kohlmarkt, és a dir, la vista del Graben cap al Kohlmarkt.
L’escena ens mostra una ciutat molt més urbana que la panoràmica del Belvedere o la vista del Prater.
Els edificis s’alineen a banda i banda del carrer i els vianants i carruatges ocupen l’espai públic. És una imatge especialment interessant per imaginar com era caminar pel centre de Viena fa més de dos-cents anys.
Avui el Graben continua sent un dels llocs més coneguts de la ciutat, però l’estampa ens permet contemplar-lo en una època molt anterior a la Viena moderna.
 |
Carl Schütz, 1782. Wien Museum, Inv. 14204. |
Schönbrunn i els seus jardins
El nostre recorregut acaba fora del centre històric, en un dels llocs més emblemàtics de Viena: Schönbrunn.
L’estampa Ansicht eines Theils des Schönbrunner Garten gegen das Schloss mostra una part dels jardins de Schönbrunn orientada cap al palau.
Va ser realitzada cap al 1786 per Johann Andreas Ziegler, a partir d’un dibuix de Laurenz Janscha.
La composició ens permet contemplar els jardins com un gran escenari paisatgístic, amb els seus camins, la vegetació i els visitants, i al fons, el palau.
És una imatge molt diferent de les vistes urbanes anteriors i ens recorda que la Viena de finals del segle XVIII no estava formada únicament per carrers i edificis. Els jardins i els grans espais de lleure també formaven part de la vida de la ciutat i del seu entorn.
%20(1).jpg) |
| Johann Andreas Ziegler, segons Laurenz Janscha, hacia 1786. Wien Museum, Inv. 64313. |
Una ciutat que podem tornar a mirar
El que fa especial aquesta col·lecció és que no ens mostra una Viena congelada i sense habitants.
Al contrari.
A les seves estampes hi apareixen persones caminant, carruatges, carrers plens d’activitat, jardins i espais de trobada. Els edificis són importants, però també ho són tots aquells petits detalls que permeten imaginar la vida quotidiana.
Les imatges d’Artaria són, per tant, molt més que boniques vistes antigues.
Són documents que ens permeten observar com era la ciutat, com s’organitzaven els seus espais i com es relacionaven els seus habitants amb aquests espais.
I també ens permeten reconèixer llocs que encara existeixen.
El Graben, Sant Pere, el Prater, Schönbrunn o la silueta de Sant Esteve continuen formant part de Viena, encara que la ciutat que contemplem avui sigui molt diferent.
La col·lecció va començar a publicar-se el 1779, quan la fotografia encara estava molt lluny d’existir.
Els gravadors havien d’observar directament la ciutat i traslladar-la a les planxes de coure. El resultat va ser una sèrie d’imatges extraordinàriament detallades que avui constitueixen una de les fonts gràfiques més valuoses per conèixer la Viena de finals del segle XVIII.
El Wien Museum considera aquestes Schöne Aussichten una de les fonts gràfiques més importants de la història de Viena. Especialment interessants són les primeres edicions de les estampes.
Quan les contemplem avui podem fer una cosa semblant a viatjar.
No cal recórrer únicament les grans avingudes de la Viena actual.
Podem aturar-nos en una imatge de 1779, 1781, 1782 o 1784 i mirar la ciutat amb els ulls de les persones que hi van viure fa més de dos segles.
Viatjar al passat a través d’una imatge
Potser aquesta és la màgia d’aquestes estampes.
Una panoràmica ens permet contemplar tota la ciutat. Una altra ens porta fins al Prater. Després podem caminar per una plaça, recórrer el Graben o acostar-nos als jardins de Schönbrunn.
Cinc imatges i més de dos-cents anys d’història.
Perquè quan mirem aquestes antigues vistes de Viena no estem contemplant únicament edificis desapareguts o paisatges que han canviat.
Estem mirant la vida d’una ciutat en un altre temps.
I això és, precisament, el que fa que les imatges d’Artaria continuïn tenint tant d’interès avui.
Font de les imatges:
Totes les imatges utilitzades en aquest article procedeixen de la Wien Museum Online Sammlung, col·lecció Schöne Aussichten. Die Wien-Bilder des Verlags Artaria.
Una part de la col·lecció:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada