 |
| Delft després de l'explosió del polvorí 1654. Egbert van der poel. Galeria Nacional de Londres. |
L'explosió del polvorí de 1654
Quan vaig llegir Azul de medianoche, de Simone van der Vlugt, vaig descobrir una Delft del segle XVII vinculada a la ceràmica blava, aquella que havia aconseguit convertir-se en un dels símbols de la ciutat.
Però, entre els tallers de ceràmica i els carrers d'aquella Delft que començava a conèixer a través de la lectura, hi havia també el record d'una gran tragèdia: l'explosió del polvorí que va sacsejar la ciutat el 12 d'octubre de 1654.
Una catàstrofe que va destruir bona part de Delft i que va quedar gravada en la memòria dels seus habitants.
Avui vull aturar-me en aquell episodi de la història dels Països Baixos, per descobrir què va passar aquell matí i com una ciutat que coneixem per la seva ceràmica blava va haver d'afrontar una de les jornades més tràgiques del seu passat.
El matí del 12 d'octubre de 1654
Aquell matí, els habitants de Delft feien la seva vida quotidiana sense imaginar-se el que estava a punt de passar.
La ciutat, situada a la província d'Holanda, formava part d'una societat pròspera, amb una activitat comercial important i una tradició artesanal que, amb el temps, faria famosa la seva ceràmica.
Però Delft també guardava un perill que molts dels seus habitants potser no tenien present: un gran magatzem de pólvora situat en un antic convent de clarisses, a la zona coneguda com el Doelenkwartier.
En aquell edifici s'hi emmagatzemava una gran quantitat de pólvora destinada a usos militars.
El 12 d'octubre, el magatzem va esclatar.
L'explosió va ser tan violenta que va sacsejar la ciutat i va destruir nombrosos edificis. El soroll es va sentir a una gran distància i, en qüestió de moments, els carrers es van omplir de runes, pols i desconcert.
Aquell esdeveniment seria recordat com el Delftse Donderslag, el «tro de Delft».
Una ciutat entre les runes
La força de l'explosió va provocar una destrucció enorme a la zona del polvorí i als seus voltants.
Cases i edificis van quedar enderrocats o greument malmesos. Moltes persones van perdre la vida i d'altres van resultar ferides o es van quedar sense casa.
Les xifres exactes de víctimes no són del tot segures, però les estimacions parlen de desenes i possiblement més d'un centenar de morts, a més de milers de ferits.
Darrere d'aquestes xifres hi havia famílies que, en un instant, havien perdut els seus éssers estimats i tot allò que formava part de la seva vida.
Costa imaginar com devia ser aquell moment: el silenci que devia seguir l'esclat, els crits dels ferits, la recerca de persones desaparegudes i la necessitat d'ajudar els veïns atrapats sota les runes.
La tragèdia no va afectar només els edificis. Va transformar la vida de moltes persones i va deixar una empremta profunda en la memòria de Delft.
Una tragèdia que també va afectar l'art
Entre les víctimes de l'explosió hi havia el pintor neerlandès Carel Fabritius, deixeble de Rembrandt.
Fabritius havia desenvolupat una obra pròpia i és considerat una figura destacada de la pintura neerlandesa del segle XVII.
La seva mort, a conseqüència de l'explosió, va interrompre una trajectòria artística que encara tenia molt per oferir.
També es van perdre obres d'art i es van veure afectats els espais on es desenvolupava la vida cultural de la ciutat.
Quan pensem en una catàstrofe, sovint ens fixem en els edificis destruïts i en el nombre de víctimes. Però també desapareixen històries personals, records familiars i obres que ja no podrem contemplar.
En el cas de Fabritius, la seva mort ens recorda fins a quin punt un únic esdeveniment pot alterar el curs de la història de l'art.
Com va passar?
Una de les qüestions que encara desperta interès és l'origen de l'explosió.
El que sabem és que el polvorí contenia una gran quantitat de pólvora, però no s'ha pogut establir amb certesa què va provocar que esclatés.
Al llarg del temps s'han explicat diverses hipòtesis sobre les circumstàncies del desastre. Una de les versions tradicionals parla d'una espurna que hauria encès la pólvora, però no es pot considerar una causa demostrada.
Aquesta incertesa forma part també de la història: sabem que la catàstrofe va passar i coneixem algunes de les seves conseqüències, però no disposem de totes les respostes.
El record de l'explosió
La tragèdia de Delft va quedar reflectida en diverses representacions artístiques.
Un dels pintors que va documentar les conseqüències de l'explosió va ser Egbert van der Poel, que va representar escenes de destrucció i paisatges urbans després del desastre.
Les seves pintures ens permeten acostar-nos visualment a una ciutat ferida, amb edificis malmesos i els rastres d'una explosió que va canviar la vida dels seus habitants.
No són només imatges d'una catàstrofe. També són testimonis d'una època i una manera de conservar la memòria d'allò que havia passat.
Delft, entre la ceràmica i la memòria
Quan vaig llegir Azul de medianoche, em vaig endinsar en una Delft vinculada a la ceràmica, als tallers i a la vida quotidiana del segle XVII.
La novel·la em va portar a descobrir una altra cara de la ciutat: la d'una població que també va haver d'afrontar una tragèdia de grans dimensions.
La història de Delft no es pot explicar només a través de la seva ceràmica blava, per molt coneguda que sigui. També hi ha episodis dolorosos, com el del 12 d'octubre de 1654, que ens ajuden a entendre millor el passat.
M'agrada descobrir aquestes històries perquè, de vegades, un llibre ens obre una porta que no sabíem que existia. I, quan comencem a investigar, ens adonem que darrere d'una ciutat coneguda hi ha moltes altres històries que mereixen ser explicades.
Delft continua sent recordada per la seva ceràmica, però aquell dia d'octubre també forma part de la seva memòria.
Perquè les ciutats, com les persones, estan fetes de moltes històries: algunes ens meravellen, d'altres ens commouen, i totes ens ajuden a comprendre una mica millor el passat.
Lectura relacionada
Azul de medianoche, de Simone van der Vlugt.
Una novel·la que em va apropar a la Delft de la ceràmica blava i em va despertar la curiositat per descobrir altres episodis de la seva història.
Fonts i informació:
Museum Prinsenhof Delft — informació sobre l'explosió de Delft de 1654.
New Netherland Institute — The Delft Thunderclap of 1654.
Egbert van der Poel — representacions pictòriques de l'explosió i les seves conseqüències.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada