La construcció del Transsiberià: el ferrocarril que va travessar Rússia

Hi ha obres que impressionen per les seves dimensions, però encara impressiona més imaginar com es van poder construir en una època en què no existien les màquines i els mitjans tècnics que tenim avui.

A finals del segle XIX, l'Imperi Rus va emprendre un dels projectes ferroviaris més ambiciosos del seu temps: construir una línia que travessés Sibèria i connectés la Rússia europea amb l'Extrem Orient.

Així començava la construcció del Transsiberià.

Mapa del Transsiberià i de les seves principals rutes ferroviàries, des de Moscou fins a Vladivostok, amb ramificacions cap a Mongòlia i la Xina. Font: RussianTrain.com.

Un projecte immens

Les obres van començar l'any 1891. El projecte pretenia unir els territoris de l'Imperi Rus i facilitar les comunicacions amb Sibèria i Vladivostok, al Pacífic.

La magnitud del territori que calia travessar era enorme. La futura línia havia de passar per boscos, muntanyes, rius, zones pantanoses i territoris on les distàncies entre els nuclis habitats podien ser enormes.

La construcció es va dividir en diferents trams que es van anar executant al mateix temps. No es tractava, per tant, d'anar construint una única línia de principi a fi, sinó d'avançar simultàniament en diferents punts d'un territori immens.

I les fotografies d'aquells anys ens permeten veure com era aquella feina.

Treballar enmig de la immensitat

Quan mirem aquestes fotografies, una de les primeres coses que crida l'atenció són les persones.

Homes treballant a peu de via, carregant materials, preparant el terreny o obrint pas entre la vegetació.

Avui estem acostumats a veure grans màquines capaces de moure tones de terra en poques hores. A finals del segle XIX, moltes de les tasques de construcció es feien amb eines molt més senzilles i amb una gran quantitat de mà d'obra.

I això fa que aquestes fotografies siguin especialment interessants.

No només mostren una obra d'enginyeria. Mostren també les persones que la van fer possible.

Obrir camí

Abans que hi pogués passar un tren calia preparar el terreny.

Calia desbrossar, excavar, anivellar el sòl i construir la base sobre la qual s'assentaria la via.

En alguns llocs, el terreny facilitava els treballs. En altres, la situació era molt més complicada.

La Sibèria que havien de travessar els constructors estava formada per grans extensions de taigà, rius i llacs, i en determinades zones hi havia també terrenys gelats i muntanyosos.

Les fotografies transmeten molt bé aquesta sensació d'estar obrint un camí enmig d'un territori immens.

Els ponts

Els rius constituïen un altre dels grans obstacles.

El ferrocarril no podia limitar-se a seguir el terreny: havia de travessar-lo.

Això significava construir ponts capaços de suportar el pes dels trens i, al mateix temps, resistir les condicions climàtiques extremes.

Les obres dels ponts es van convertir en una part fonamental del projecte.

Algunes de les fotografies mostren estructures encara en construcció, amb els treballadors i els materials disposats al voltant de l'obra.

Veure-les avui permet imaginar millor la magnitud del que estaven fent.

La via comença a avançar

I després de preparar el terreny arribava el moment de col·locar les vies.

Travesses, rails i eines anaven avançant progressivament.

Cada tram completat significava que el ferrocarril podia endinsar-se una mica més en aquell immens territori.

La construcció avançava en diferents seccions i, a poc a poc, aquells trams que inicialment semblaven aïllats van anar formant una gran xarxa ferroviària.

Un territori difícil

La distància no era l'únic problema.

Els constructors havien de treballar en un clima molt dur i en zones allunyades dels grans centres de població.

El transport dels materials també era una dificultat. Portar eines, rails, maquinària i altres subministraments fins als diferents punts de l'obra exigia una complexa organització.

La construcció va avançar, però no sempre al ritme previst. Les dificultats del terreny, el clima, els problemes de subministrament i la falta de mà d'obra van complicar enormement el projecte.

Els homes que hi van treballar

Darrere d'una obra d'aquesta magnitud sempre hi ha persones.

Enginyers, tècnics, soldats, treballadors contractats i també presoners i exiliats van formar part, en diferents moments i llocs, de la força de treball utilitzada en la construcció.

Les condicions podien ser molt dures i les malalties, els accidents i l'exposició al clima van formar part de la realitat de les obres.

Per això, quan mirem les fotografies, val la pena fixar-nos també en els rostres i en les persones que hi apareixen.

Són una part inseparable de la història del Transsiberià.

El ferrocarril arriba cada vegada més lluny

A mesura que avançaven les obres, el ferrocarril anava transformant el territori.

Les vies permetien connectar llocs que fins aleshores estaven separats per enormes distàncies i facilitaven el moviment de persones i mercaderies.

L'any 1900 bona part de la línia ja estava acabada i oberta al trànsit, però encara quedaven importants trams per completar. El projecte no es va considerar acabat fins al 1916, quan es va completar el tram de l'Amur i es va aconseguir una connexió íntegrament dins del territori rus fins a Vladivostok.

Mirar avui aquestes fotografies

Quan miro les fotografies de la construcció del Transsiberià, el que més em sorprèn és la diferència entre aquell món i el nostre.

No hi veiem les grans màquines que avui associem a les grans obres d'enginyeria.

Hi veiem persones, eines, animals, carros, estructures de fusta i enormes extensions de paisatge.

I, sobretot, hi veiem una obra que sembla gairebé impossible si pensem en els mitjans de què disposaven.

Aquelles vies que avui formen part d'una de les rutes ferroviàries més conegudes del món van començar així: amb homes treballant enmig d'un territori immens, obrint camí poc a poc.

Les fotografies de les obres ens permeten tornar a aquell moment i veure el Transsiberià abans que fos el Transsiberià que coneixem.

Quan només era una línia que encara estava per construir.

Font consultada: Russia Beyond, “The construction of Trans-Siberian Railway through the lens of US photographer”.

Fotografies: William Henry Jackson.