 |
| Postal antiga del carrer de la juderia de Vitòria, avui carrer Nueva Dentro. Mitjan anys vint del segle XX. Font: TodoColeccion. |
Després de parlar de La calle de la judería, em venia de gust saber una mica més sobre aquella Vitoria que apareix a les seves pàgines.
Perquè la jueria que descriu Toti Martínez de Lezea no és un lloc inventat. Durant segles, una comunitat jueva va formar part de la vida de la ciutat.
Una comunitat amb segles d'història
La presència jueva a Vitoria està documentada, com a mínim, des del segle XIII. L'any 1256, quan Alfons X va ampliar la ciutat, ja apareix documentada la Judería, situada a la zona de l'actual carrer Nueva Dentro.
La comunitat jueva de Vitoria, coneguda com l'aljama, va arribar a ser una de les més importants del País Basc i va tenir els seus propis òrgans de govern.
Durant més de dos segles, jueus i cristians van compartir la ciutat. Però aquesta convivència no va ser sempre igual i, sobretot durant el segle XV, la situació de la comunitat jueva es va anar complicant.
La calle Nueva Dentro-Judería
Un dels llocs que encara avui ens recorden aquella història és el carrer Nueva Dentro-Judería.
El nom actual recupera l'antiga denominació de Judería. L'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz va recuperar oficialment aquest nom l'any 1992, coincidint amb el cinquè centenari de l'expulsió dels jueus.
És curiós pensar que, quan avui caminem per aquest carrer, el seu propi nom ens està parlant d'una comunitat que hi va viure durant generacions.
I això és una de les coses que més m'agraden de les ciutats antigues: de vegades la història no està en un museu, sinó amagada en el nom d'un carrer.
Una convivència que es va anar fent més difícil
Al llarg del segle XV, les relacions entre la comunitat jueva i les autoritats municipals es van anar fent més restrictives.
Les ordenances de Vitoria de 1428, 1482, 1486 i 1487 van introduir diferents mesures que limitaven la vida de la població jueva i afavorien el seu aïllament.
Això formava part d'un procés més ampli que afectava les comunitats jueves de la península.
Per tant, la Vitoria que trobem a La calle de la judería és una ciutat que està canviant. D'una banda, hi ha persones que continuen vivint, treballant i relacionant-se amb els seus veïns; de l'altra, les normes i les tensions fan cada vegada més difícil aquesta convivència.
La Casa del Cordón
I és aquí on la història real es troba d'una manera especialment interessant amb la novel·la.
Al carrer Cuchillería, número 24, encara podem trobar la Casa del Cordón, un dels edificis medievals més importants de Vitoria.
La casa va ser construïda al segle XV per Juan Sánchez de Bilbao, un ric jueu convers. A l'interior conserva una torre amb elements que es remunten als segles XIII-XV i una magnífica sala amb una volta gòtica estrellada i policromada.
La família Sánchez de Bilbao està vinculada a la història de la novel·la, de manera que aquí la ficció i la història es troben en un edifici que encara podem veure avui.
1492: el final d'una comunitat
L'any 1492 va canviar definitivament la història dels jueus de Vitoria.
El decret dels Reis Catòlics va obligar les comunitats jueves a abandonar els regnes de Castella i Aragó si no es convertien al cristianisme.
Els jueus de Vitoria també van haver de marxar.
Però abans de fer-ho van deixar a la ciutat un testimoni extraordinari de la seva presència: el seu cementiri.
Judimendi, la muntanya dels jueus
A l'est de la ciutat hi ha Judimendi, un nom que significa «muntanya dels jueus».
Allà hi havia el cementiri de la comunitat jueva de Vitoria.
El 27 de juny de 1492, poques setmanes abans de l'expulsió, representants de la comunitat jueva van arribar a un acord amb el concejo de Vitoria per cedir el terreny del cementiri a la ciutat.
La cessió tenia una condició molt especial: el lloc havia de respectar-se i no s'hi havia de construir ni llaurar.
El document d'aquell acord encara es conserva i ens permet escoltar, d'alguna manera, la veu d'aquelles persones que estaven a punt de deixar la ciutat per sempre.
Avui, aquell antic cementiri forma part del parc de Judimendi.
El lloc ha canviat molt, però el nom ha sobreviscut.
I també hi ha una escultura anomenada Convivencia, de l'artista Yaël Artsi, que recorda l'antic cementiri jueu i la presència d'aquella comunitat a Vitoria.
Una història que encara és present
Quan vaig començar a investigar La calle de la judería, pensava sobretot en una novel·la que havia llegit fa anys i que ja no recordava amb detall.
I he acabat descobrint una part de la història de Vitoria que continua present en els seus carrers.
La Nueva Dentro-Judería, la Casa del Cordón i Judimendi són tres llocs diferents, però tots tres ens parlen d'una mateixa comunitat.
Una comunitat que va viure a Vitoria durant segles, que va formar part de la ciutat i que l'any 1492 va haver de marxar.
Potser aquesta és una de les coses més boniques que poden fer els llibres: portar-nos a buscar allò que hi ha darrere de les seves pàgines.
I descobrir que, de vegades, la història que pensàvem que només existia en una novel·la encara es pot trobar caminant pels carrers d'una ciutat.
Fonts consultades:
- Ajuntament de Vitoria-Gasteiz — informació històrica sobre la calle Nueva Dentro-Judería i Judimendi.
- Ajuntament de Vitoria-Gasteiz — Casa del Cordón.
- Auñamendi Eusko Entziklopedia — història dels jueus i de Vitoria-Gasteiz.
- Eusko Ikaskuntza — document de 27 de juny de 1492 sobre la cessió de Judimendi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada