Tutankamón: les imatges d’un descobriment que va sorprendre el món

Hi ha descobriments arqueològics que han quedat gravats per sempre en la nostra imaginació. I probablement pocs tenen una força visual tan gran com el descobriment de la tomba de Tutankamón.

El novembre de 1922, a la Vall dels Reis, a Egipte, l'arqueòleg britànic Howard Carter va trobar allò que havia estat buscant durant anys: la tomba del faraó Tutankamón.

Però, més enllà dels tresors que hi van aparèixer, hi ha una cosa que avui ens permet acostar-nos d'una manera extraordinària a aquell moment: les fotografies que van documentar l'excavació.

Una escala sota la sorra

Carter portava anys buscant la tomba d'un faraó que, en aquell moment, encara era una figura poc coneguda.

El seu mecenes, Lord Carnarvon, havia començat a perdre la confiança després de diverses campanyes sense resultats. Carter, però, va insistir a continuar una temporada més.

El 4 de novembre de 1922 va aparèixer el primer graó d'una escala enterrada sota la runa.

A mesura que avançaven, els arqueòlegs van anar descobrint més graons fins arribar a una porta segellada.

Era el començament d'una de les aventures arqueològiques més famoses del segle XX.

«Veieu alguna cosa?»

El 26 de novembre Carter va fer una petita obertura a la porta i hi va introduir una espelma per poder mirar a l'interior.

Lord Carnarvon, impacient, li va preguntar què hi veia.

La resposta de Carter es convertiria en una de les frases més conegudes de la història de l'arqueologia:

«Sí. Coses meravelloses.»

A través d'aquella petita obertura apareixia davant seu una cambra plena d'objectes, estàtues i reflexos d'or que havien romàs ocults durant més de tres mil anys.

I és precisament aquí on les fotografies ens permeten fer un pas enrere en el temps.

Les fotografies de Harry Burton

L'excavació va ser fotografiada amb extraordinari detall per Harry Burton, fotògraf vinculat al Metropolitan Museum of Art.

Les seves imatges mostren Carter i els seus col·laboradors treballant a l'interior de la tomba, els objectes encara al lloc on van ser trobats, les portes segellades, els sarcòfags i el lent procés d'extracció dels objectes.

No són simplement fotografies de peces arqueològiques.

Són fotografies d'un moment.

Ens permeten veure com era la tomba quan encara no havia estat buidada, quan els objectes continuaven ocupant els espais on havien estat col·locats pels antics egipcis.

Un tresor encara intacte

La primera cambra estava plena d'objectes acumulats i alguns es trobaven fins i tot amuntegats de manera aparentment desordenada.

Hi havia carros, mobles, armes, estàtues, joies i objectes relacionats amb la vida i el ritual funerari del faraó.

La tomba, però, no havia estat completament intacta. Havia patit robatoris poc després del enterrament i les autoritats de l'època havien tornat a segellar les portes.

Malgrat això, la quantitat d'objectes que es va conservar era extraordinària.

Darrere d'una altra porta

El descobriment encara havia d'anar més lluny.

El febrer de 1923 Carter va obrir la cambra funerària i es va trobar davant d'una estructura daurada que ocupava pràcticament tot l'espai.

A l'interior hi havia una successió de capelles funeràries, un sarcòfag de quarsita i, finalment, els tres taüts encaixats l'un dins de l'altre que protegien la mòmia del faraó.

El procés d'excavació i documentació va durar anys. Carter i el seu equip van registrar minuciosament els objectes i la seva posició.

Unes fotografies que ens han fet viatjar en el temps

Quan miro aquestes fotografies, el que més em crida l'atenció no és només la riquesa dels objectes.

És poder veure les persones que hi havia darrere del descobriment.

Carter inclinat sobre una peça, els treballadors egipcis retirant la runa, els objectes encara coberts de pols, les portes que s'obren lentament...

Durant uns instants, aquestes fotografies fan que la distància de més de cent anys desaparegui.

I potser aquesta és una de les coses que més m'agrada de mirar fotografies antigues: no només ens expliquen què va passar, sinó que ens permeten imaginar com devia ser estar allí.

El descobriment de Tutankamón va convertir un faraó gairebé oblidat en un dels personatges més coneguts de l'antic Egipte.

Però les fotografies de Harry Burton van aconseguir alguna cosa més: conservar per a nosaltres els moments en què aquell món ocult va començar, lentament, a sortir de la foscor.

I avui, quan les contemplem, podem tornar a entrar amb Carter en aquella tomba descoberta l'any 1922.

Font consultada: Griffith Institute, University of Oxford – Discovering Tutankhamun in colour.

Fotografies: Harry Burton © Griffith Institute, University of Oxford. Acolorides digitalment per Dynamichrome per a l’exposició The Discovery of King Tut, Nova York, 2015.