Vermeer: un viatge a la Delft del segle XVII

Després de llegir Azul Vermeer, de Mar Mella, em vaig quedar amb ganes de saber més coses sobre Johannes Vermeer i sobre aquella Delft del segle XVII que apareix a la novel·la.

Ja coneixia alguns dels seus quadres, però una cosa és mirar una pintura i una altra començar a preguntar-se què hi ha darrere.

Qui era Vermeer?

Com era la ciutat on va viure?

I què podem descobrir sobre aquella Delft que ell mateix va convertir en protagonista d'una de les seves pintures?

Johannes Vermeer

Johannes Vermeer va néixer a Delft el 1632 i hi va viure tota la seva vida. Va morir a la mateixa ciutat el 1675.

És un dels grans pintors neerlandesos del segle XVII, però, curiosament, sabem relativament poques coses de la seva vida.

Potser per això se'l va arribar a conèixer com «l'Esfinx de Delft».

Vermeer no va pintar una gran quantitat d'obres. Actualment se'n reconeixen 36, i moltes representen escenes tranquil·les d'interior: dones llegint una carta, tocant un instrument, abocant llet o simplement aturades davant d'una finestra.

Són escenes aparentment senzilles, però quan les mirem amb atenció descobrim una llum extraordinària. Entra per les finestres, il·lumina una paret, un rostre, una gerra o una peça de roba i fa que una escena quotidiana es converteixi en alguna cosa especial.

El Rijksmuseum explica que Vermeer observava amb molta atenció els efectes òptics i utilitzava la llum, la perspectiva, el color i la textura per dirigir la nostra mirada.

Delft, la ciutat de Vermeer

Per entendre una mica millor la seva pintura hem de viatjar fins a Delft.

Avui és una ciutat dels Països Baixos coneguda, entre altres coses, per la seva ceràmica blava, però al segle XVII era una ciutat important de la República de les Províncies Unides.

I és aquesta ciutat la que Vermeer va tenir davant dels ulls durant tota la seva vida.

No només la va pintar en els seus interiors. També va representar Delft en tres obres, de les quals se'n conserven dues: Vista de Delft i La callejuela.

I aquí és on em ve de gust aturar-me davant d'un dels seus quadres més coneguts.

Vista de Delft

Vista de Delft va ser pintada cap al 1660-1661.

Vermeer va representar la ciutat vista des del sud, amb l'aigua en primer pla, la ciutat al mig i un gran cel ocupant bona part de la pintura.

A primera vista podria semblar simplement una vista de la ciutat, però Vermeer no es va limitar a copiar el que tenia davant.

El Mauritshuis explica que va modificar alguns elements de la topografia real per aconseguir una composició més equilibrada.

És a dir, no estava fent una fotografia de Delft, sinó que estava creant la seva pròpia Delft.

Potser això és el que fa que el quadre transmeti tanta calma.

L'aigua, els edificis i el cel formen tres grans franges horitzontals. Les barques estan aturades i gairebé no sembla haver-hi vent.

La ciutat sembla haver-se quedat quieta durant un instant.

I és curiós pensar que, gràcies a Vermeer, nosaltres podem contemplar avui una part d'aquella Delft del segle XVII.

Una ciutat que també apareix en els seus interiors

Quan pensem en Vermeer, probablement pensem abans en les seves escenes d'interior que en una ciutat.

Una dona davant d'una finestra, una carta, una gerra, un mapa o una taula.

Els espais es repeteixen i alguns objectes també.

Però el Rijksmuseum adverteix d'una cosa interessant: encara que aquests interiors semblin reproduir fidelment l'entorn de Vermeer, el món que presenta en els seus quadres és en bona part construït.

Això m'ha fet mirar els seus quadres d'una altra manera.

No estem veient simplement com era una habitació del segle XVII, sinó la manera com Vermeer volia que la veiéssim.

I aquell blau...

El blau té també un paper molt especial en moltes de les seves pintures.

Un blau intens, profund, que apareix en peces de roba i altres elements dels quadres.

És un dels detalls que em va fer parar més atenció després de llegir Azul Vermeer.

I ara, quan miro un quadre de Vermeer, ja no veig només una dona davant d'una finestra o una noia amb una perla. Intento mirar el color, la llum, els objectes i l'espai.

I també penso en Delft, aquella ciutat del segle XVII on Vermeer va passar tota la seva vida.

Tornar a Delft a través d'un quadre

M'agrada descobrir llocs a través dels llibres, les fotografies i les pintures.

I Vermeer m'ha permès tornar a Delft d'una altra manera.

Potser és aquesta una de les coses que més m'agrada d'anar descobrint el passat: una cosa et porta a una altra.

Un llibre et porta a un pintor.

Un pintor et porta a una ciutat.

I una ciutat et fa mirar un quadre d'una altra manera.

I així, sense adonar-nos-en, continuem viatjant.

Fonts: Mauritshuis i Rijksmuseum.