Edita Adlerova i la biblioteca clandestina d’Auschwitz

Dita Kraus (1929-2025), fotografiada el 1942, abans de ser deportada a Auschwitz. La seva experiència va inspirar la novel·la La bibliotecària d’Auschwitz, d’Antonio G. Iturbe. Font: Wikimedia Commons.

Una història real darrere d’una novel·la

La novel·la La bibliotecària d’Auschwitz, d’Antonio G. Iturbe, ens acosta a una història de valentia i amor pels llibres en un dels períodes més foscos de la història europea.

La protagonista, Edita Adlerova, està inspirada en Dita Kraus, nascuda Dita Polachová a Praga el 1929. Quan era adolescent, va ser deportada amb la seva família al camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau, on va viure l’horror de la persecució nazi contra els jueus.

Auschwitz-Birkenau i el camp familiar de Theresienstadt

El novembre de 1943, Dita va arribar a Auschwitz-Birkenau després d’haver passat pel gueto de Theresienstadt, a l’actual República Txeca. Va ser destinada al sector BIIb, conegut com el camp familiar de Theresienstadt.

En aquest sector, durant un temps, les famílies deportades en determinats transports no eren separades immediatament. Els infants podien passar part del dia en una barraca destinada a ells, on alguns educadors intentaven mantenir activitats d’aprenentatge i joc.

Això, però, no significava que estiguessin fora de perill. Els presoners patien fam, malalties, fred i unes condicions de vida terribles. El camp familiar formava part del sistema de deportació i extermini nazi.

Molts dels presoners que hi havien arribat el setembre de 1943 van ser assassinats a les cambres de gas la nit del 8 al 9 de març de 1944. Una altra gran matança de presoners del camp familiar va tenir lloc el juliol d’aquell any.

Fredy Hirsch i l’escola dels infants

Una de les figures destacades d’aquesta història és Fredy Hirsch (1916-1944), un educador jueu alemany que abans de la deportació havia treballat amb infants i joves.

A Theresienstadt ja s’havia dedicat a l’educació i, quan va arribar a Auschwitz, va contribuir a organitzar el bloc infantil, el número 31. Malgrat les prohibicions i el perill constant, els educadors procuraven que els nens poguessin aprendre, jugar i mantenir una certa rutina.

Les activitats educatives no podien eliminar l’horror del camp, però oferien als infants moments d’aprenentatge i una certa protecció davant la brutalitat quotidiana.

Hirsch va morir el març de 1944, poc abans de l’assassinat massiu dels presoners del primer transport del camp familiar. La seva tasca forma part de la història de les persones que van intentar preservar la dignitat i l’educació dels infants fins i tot en aquelles circumstàncies extremes.

Vuit llibres enmig de l’horror

És en aquest context que pren sentit la història de la petita biblioteca clandestina. Segons el relat que ha popularitzat la novel·la, estava formada per uns vuit llibres que els presoners amagaven i es prestaven discretament.

Dita, encara adolescent, es va encarregar de custodiar-los. En un lloc on la vida humana havia estat reduïda a unes condicions extremes, protegir aquells volums era una responsabilitat extraordinària.

Els llibres permetien als infants acostar-se a altres coneixements i imaginar mons diferents del que els envoltava. La biblioteca no podia canviar la realitat d’Auschwitz, però representava una petita forma de resistència cultural: conservar la lectura, l’educació i la curiositat en un entorn que pretenia destruir-les.

Dita Kraus, testimoni de la història

Després de sobreviure a l’Holocaust, Dita Kraus va construir una nova vida a Israel, on va treballar com a professora i va compartir el seu testimoni durant molts anys.

La seva experiència va inspirar la novel·la d’Antonio G. Iturbe i va contribuir a donar a conèixer la història de la petita biblioteca clandestina d’Auschwitz.

Dita Kraus va morir el 18 d’octubre de 2025, als 96 anys. El seu testimoni continua ajudant a preservar la memòria de les víctimes del nazisme i a recordar la importància de transmetre aquesta història a les noves generacions.

La història de la bibliotecària d’Auschwitz ens recorda que, fins i tot en un lloc concebut per destruir persones i esborrar-ne la identitat, hi va haver qui va continuar ensenyant, llegint i compartint coneixements. La valentia d’Edita i la tasca dels educadors ens parlen de la força de la cultura i de la necessitat de preservar la memòria d’aquells fets.

Fonts consultades:

- RTVE, reportatge sobre Dita Kraus i la biblioteca clandestina d’Auschwitz.

- Holocaust.cz, documentació sobre el camp familiar de Theresienstadt a Auschwitz-Birkenau.

- Gedenkstätte Stille Helden, biografia d’Alfred (Fredy) Hirsch.

- Memorial del Camp de Concentració de Neuengamme, informació sobre Dita Kraus.

Els barracons d’Auschwitz-Birkenau. Font: Enciclopèdia de l'Holocaust.