Els gal·lesos a la Patagònia: la història darrere de la novel·la

Grup de colons. Any 1900. Autor desconegut.Viquipèdia.

El que explica Almas desnudas té com a teló de fons un episodi real: l'arribada dels colons gal·lesos a la Patagònia argentina.

Durant el segle XIX, molts gal·lesos preocupats per la pèrdua de la seva llengua i de les seves tradicions van començar a buscar un lloc on poguessin conservar la seva cultura. La idea d'establir una comunitat gal·lesa lluny de la influència anglesa va anar prenent forma, i la Patagònia va acabar convertint-se en el lloc escollit.

El projecte va ser impulsat, entre d'altres, per Michael D. Jones i Lewis Jones. Abans de l'arribada dels colons, Lewis Jones va viatjar a la Patagònia el 1862 per conèixer el territori. A Gal·les es van difondre informacions molt favorables sobre aquella nova terra, però la realitat que trobarien els emigrants seria força més dura del que esperaven.

El 28 de maig de 1865, un grup d'uns 150 gal·lesos va sortir de Liverpool a bord del Mimosa. Després de més de dos mesos de viatge, el 28 de juliol de 1865, van arribar al Golfo Nuevo, a la costa de l'actual província de Chubut, prop de l'actual Puerto Madryn. Les fonts arqueològiques del CONICET parlen de 153 colons.

I la rebuda del territori no va ser precisament la que esperaven.

Era ple hivern i el paisatge que van trobar era molt més sec i inhòspit del que els havien descrit. La manca d'aigua dolça va ser un dels primers grans problemes. Els colons van acabar desplaçant-se cap al riu Chubut, on establirien la seva colònia. Allà fundarien Rawson, que posteriorment es convertiria en la capital de la província.

També van haver d'aprendre a cultivar aquella terra. El descobriment de les possibilitats del regadiu va ser fonamental. A partir de canals construïts des del riu Chubut, van aconseguir transformar terrenys que semblaven poc adequats per a l'agricultura. Amb el temps, el blat es convertiria en un dels principals productes de la colònia.

I els tehuelches?

Aquesta és una de les coses que m'ha semblat especialment interessant en relació amb la novel·la.

Quan els gal·lesos van arribar, el territori ja estava habitat pels pobles originaris, entre ells els tehuelches. Per tant, no es tractava d'una terra deshabitada, encara que així pogués aparèixer en alguns dels relats de la colonització. El mateix govern de Chubut reconeix que el territori estava poblat pels pobles tson'k, als quals els colonitzadors van denominar tehuelches o patagons.

La relació entre gal·lesos i tehuelches va ser, durant els primers anys, força singular. El primer contacte documentat es va produir a Rawson l'abril de 1866. Hi havia desconfiança per totes dues bandes, però també curiositat i voluntat d'intercanvi. Els tehuelches van comerciar amb els colons i els van ajudar a adaptar-se al territori. Un dels intercanvis més coneguts era pa gal·lès a canvi de carn de guanac.

Això és important perquè la novel·la presenta una dona tehuelche com una de les persones properes a Elizabeth. És un element de ficció, però la relació entre els colons gal·lesos i els tehuelches té una base històrica real. De fet, les investigacions històriques descriuen aquell contacte inicial com una etapa de convivència i intercanvi, encara que també hi hagués tensions i interessos diferents.

Amb el temps, la colònia va anar consolidant-se. Van arribar nous grups de colons entre 1874 i 1876, es van ampliar els sistemes de regadiu i l'agricultura va anar prenent força. Més endavant, el ferrocarril també ajudaria a connectar el valle del Chubut amb Puerto Madryn i a facilitar la sortida de la producció.

I aquella comunitat que havia començat amb tantes dificultats acabaria deixant una empremta que encara avui es pot veure a Gaiman, Trelew, Puerto Madryn i altres localitats de Chubut, en les capelles, la llengua, les tradicions i fins i tot en les conegudes cases de te gal·leses.

Una cosa que m'ha fet pensar

Llegint Almas desnudas, una cosa que potser passa una mica desapercebuda és que darrere de les dificultats d'Elizabeth hi ha una història col·lectiva real.

Aquells primers immigrants no només van haver de començar una vida en un lloc desconegut. Van haver d'aprendre a viure en un territori molt diferent del que imaginaven, trobar aigua, aconseguir aliments, cultivar la terra i establir relacions amb els pobles que ja hi vivien.

I, quan acabes sabent una mica més sobre aquella història, la novel·la es llegeix d'una altra manera.

Això és precisament el que m'agrada que em passi amb els llibres: començar llegint una història i acabar descobrint-ne una altra al darrere.

Fonts consultades:

- Wales.com — La historia de los galeses en la Patagonia

- CONICET — informació i investigacions sobre la colonització gal·lesa de la Patagònia i la relació amb els pobles tehuelches.

- Argentina.gob.ar — informació sobre la província de Chubut i la colònia gal·lesa.

- Gobierno de Chubut — informació històrica sobre els pobles originaris i la colonització gal·lesa.

Mapa gal·lès de la Patagònia de 1862. Autor: Hugh Hughes. Font: Col·lecció popular de Gal·lès.