Geertje Dircx i Rembrandt: una història de l'Holanda del segle XVII

A Woman in Bed (Una dona al llit), de Rembrandt van Rijn, cap al 1647. Al llarg del temps, la figura representada s'ha identificat amb diverses dones, entre elles Geertje Dircx, però no hi ha certesa sobre la seva identitat. Font: National Galleries of Scotland.

Una relació sentimental, un conflicte judicial i una dona que va acabar reclosa en un correccional.

Quan pensem en Rembrandt van Rijn, pensem en un dels grans mestres de la pintura europea. Les seves obres ens han permès conèixer la societat neerlandesa del segle XVII, però la seva vida personal també va estar marcada per relacions complicades i conflictes que han arribat fins als nostres dies a través de documents històrics.

Una d'aquestes històries és la de Geertje Dircx, una dona que va formar part de la vida del pintor i que va acabar protagonitzant un llarg conflicte amb ell.

Geertje Dircx entra a la vida de Rembrandt

Rembrandt es va casar amb Saskia van Uylenburgh el 1634. El matrimoni va tenir un fill, Titus, nascut el 1641. Després de la mort de Saskia, el 1642, Geertje Dircx va entrar a la casa del pintor per tenir cura del nen.

Amb el temps, Geertje i Rembrandt van mantenir una relació sentimental. No es tractava únicament d'una relació laboral: els documents posteriors mostren que van conviure una situació personal que acabaria derivant en una disputa judicial.

Geertje va tenir un paper important en la vida domèstica del pintor i en la cura de Titus, però la relació amb Rembrandt no va acabar bé.

Una disputa davant les autoritats

A finals de la dècada de 1640, Rembrandt va iniciar una relació amb Hendrickje Stoffels, que també treballava a casa seva. La relació amb Geertje es va trencar i van començar els desacords entre tots dos.

L'any 1649, Geertje va portar el cas davant la cambra matrimonial d'Amsterdam. Segons els registres, reclamava que Rembrandt es casés amb ella. Finalment, es va arribar a un acord que establia, entre altres condicions, el pagament d'una pensió anual per part del pintor.

També hi havia una disputa relacionada amb unes joies que havien pertangut a Saskia i que Rembrandt havia lliurat a Geertje. La qüestió de les joies i les dificultats econòmiques van formar part del conflicte.

Aquests episodis estan documentats, tot i que no coneixem tots els detalls de la relació ni les motivacions personals de cadascun dels protagonistes.

Cinc anys al correccional de Gouda

L'estiu de 1650, Geertje va ser reclosa al correccional de dones de Gouda, conegut com a Spinhuis, on les internes feien treballs com filar i cosir.

La documentació conservada indica que hi va romandre fins al 31 de maig de 1655, aproximadament cinc anys. La condemna s'ha descrit com una pena de dotze anys.

El paper de Rembrandt en aquest empresonament és un dels aspectes més delicats de la història. Diversos testimonis recollits el 1656 afirmen que va intervenir en els intents de mantenir Geertje reclosa i que va posar obstacles al seu alliberament. Aquestes declaracions constitueixen una part important de la documentació històrica, però cal distingir els testimonis conservats de tot allò que no podem reconstruir amb certesa.

Finalment, Geertje va sortir del correccional gràcies a les gestions d'altres persones. Les fonts la situen encara viva el 1656, però no permeten establir amb absoluta seguretat la data exacta de la seva mort.

Una història recuperada pels documents

La història de Geertje Dircx ens permet apropar-nos a una faceta menys coneguda de la vida de Rembrandt. Al costat de la seva trajectòria artística hi havia qüestions familiars, econòmiques i judicials que també formen part de la història.

Geertje no va deixar una obra artística coneguda ni va assolir la notorietat del pintor. La seva història ens ha arribat sobretot a través dels registres judicials i dels testimonis d'altres persones.

Avui, aquests documents permeten recuperar la seva figura i recordar que la història no està formada únicament pels grans artistes, governants o personatges famosos. També hi apareixen persones que, malgrat haver deixat menys rastre, van viure experiències que ens ajuden a entendre millor la societat del seu temps.

La novel·la La amante de Rembrandt, de Simone van der Vlugt, recupera aquesta història a través de la ficció. Llegir-la pot ser una manera d'apropar-nos a Geertje, sempre tenint present la diferència entre els fets documentats i la reconstrucció literària.

Fonts consultades:

- Rembrandt House Museum, estudi sobre els registres de la cambra matrimonial d'Amsterdam i el cas de Geertje Dircx.

- Rembrandt's Money, recull documental sobre els assumptes econòmics i judicials de Rembrandt.

- National Gallery of Art, referències als documents sobre el confinament i l'alliberament de Geertje Dircx.

- Rijksmuseum, publicació De vrouwen van Rembrandt: Saskia, Geertje, Hendrickje, de Jeroen Giltaij.