 |
| La campana del tsar al Kremlin de Moscou, en una fotografia de començaments del segle XX. |
Al recinte del Kremlin de Moscou, a Rússia, hi ha una campana que sorprèn per les seves dimensions extraordinàries. És coneguda com la campana del tsar i, malgrat que va ser concebuda per fer sentir el seu so, mai no ha arribat a sonar. La seva història està marcada per les dificultats de fabricació, un incendi i un accident que la van convertir en una de les peces més singulars del patrimoni rus.
Una campana per ordre d'una emperadriu
La campana actual es va fondre entre els anys 1733 i 1735 per ordre de l'emperadriu Anna Ioànnovna, que governava Rússia. La feina es va encarregar als mestres fonedors Ivan Motorin i al seu fill Mikhaïl, especialistes en la fabricació de campanes.
El projecte era ambiciós. La campana havia de ser una obra monumental, tant per les seves dimensions com per la riquesa de la seva decoració. La preparació va durar gairebé dos anys i el procés de fosa va presentar nombroses dificultats. Finalment, el bronze va prendre forma el novembre de 1735.
El resultat va ser una peça de proporcions extraordinàries: pesa aproximadament 202 tones, fa 6,14 metres d'alçada i té un diàmetre de 6,6 metres. És considerada una de les campanes més grans del món.
L'incendi que va marcar el seu destí
Després de la fosa, la campana encara es trobava dins del fossat on havia estat fabricada. Encara calia treure-la i instal·lar-la, però el maig de 1737 un gran incendi es va estendre pel Kremlin.
Durant les tasques per apagar el foc, l'aigua freda va entrar en contacte amb el bronze calent. El canvi brusc de temperatura va provocar que se'n desprengués un fragment enorme, d'unes 11,5 tones.
La campana va quedar esquerdada i inutilitzada per al seu propòsit original. Mai no havia arribat a sonar i, amb aquell accident, tampoc no ho faria en el futur.
Un gegant que es va quedar a terra
Durant molt de temps, la campana va continuar al fossat de fosa. Els intents per aixecar-la van resultar infructuosos fins que, el 1836, l'arquitecte francès Auguste de Montferrand va dirigir una operació que va permetre treure-la i col·locar-la sobre un pedestal de pedra.
Des d'aleshores, la campana del tsar es conserva al Kremlin de Moscou, on els visitants poden contemplar-ne de prop les dimensions i els detalls decoratius.
La superfície de bronze està coberta de relleus, motius vegetals, figures religioses i retrats de l'emperadriu Anna Ioànnovna i del tsar Aleksei Mikhàilovitx. Les inscripcions recorden les circumstàncies de la seva creació i les persones vinculades al projecte.
Una obra monumental que mai no va complir la seva funció
La campana del tsar és una mostra extraordinària de l'habilitat dels fonedors russos del segle XVIII. Tot i que no ha pogut complir la funció per a la qual va ser concebuda, s'ha convertit en un monument històric i artístic.
La seva història és també la d'una gran ambició que va quedar interrompuda per un accident. Avui, el fragment trencat continua al costat de la campana, com un record visible del que va passar aquell dia de 1737.
Una campana gegantina que mai no va sonar, però que, gairebé tres segles després, continua despertant la curiositat de tothom qui la contempla.
Fonts consultades:
- Museus del Kremlin de Moscou — The Tsar Bell. Informació sobre la construcció, les dimensions, l'incendi de 1737 i la instal·lació del monument.
- Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada